El preu de l’or es calcula, principalment, en funció de l’oferta i la demanda dels mercats internacionals, i sense tindre en compte la salut financera de cap banc o empresa ni el suport d’un govern específic. El seu valor ha anat augmentant al llarg de la història pel seu valor intrínsec, pròpiament dit, així com també per la seua escassetat i, sobretot, pel seu paper com un refugi segur en temps de crisis econòmiques o d’inestabilitat global. A més, la seua acceptació universal, la seua resistència a la corrosió i el seu ús com a reserva per bancs centrals reforcen la seua demanda. En este article t’expliquem com ha canviat el preu de l’or al llarg del temps centrant-nos en els moments més assenyalats de la història i en el seu màxim històric. Anem a això!
Evolució del preu de l’or: els canvis més significatius
En parlar de l’or al llarg de la història moderna cal tindre en compte que el seu valor ha experimentat canvis significatius vinculats estretament a esdeveniments econòmics, polítics i socials a nivell mundial. Com a actiu refugi per excel·lència, la seua cotització ha reflectit no sols el valor intrínsec del metall, sinó també la percepció col·lectiva de seguretat en temps d’incertesa.
El preu de l’or en el segle XIX
Durant el segle XIX el preu de l’or va ser relativament estable a causa del patró or, un sistema monetari en el qual les monedes nacionals estaven recolzades per reserves d’or. Això fixava el seu valor i limitava les fluctuacions del preu del metall, la qual cosa va fer que entre 1800 i 1900 el preu de l’or als Estats Units es mantinguera prop de 20,67 dòlars per unça troy. Això va ser possible gràcies a la Llei de Monedes que va establir eixa cotització de manera oficial. D’altra banda, al Regne Unit el patró or va ser establit des de 1816 en 4,75 lliures per unça troy, aproximadament. A més, malgrat esdevindre esdeveniments com la febra de l’or a Califòrnia (1848) i a Austràlia (1851), el seu preu no va canviar significativament, encara que sí que va augmentar l’oferta.
El preu de l’or durant la Segona Guerra Mundial
Durant la Segona Guerra Mundial (1939–1945) el preu de l’or es va mantindre relativament estable, especialment als Estats Units, a causa del control estatal sobre el seu valor. Al país nord-americà el preu va ser fixat pel govern en 35 dòlars per unça troy des de 1934, després de l’aprovació del Gold Reserve Act. Esta tarifa es va mantindre durant tota la guerra i fins a 1971. La Gold Reserve Act, o Llei de la Reserva d’Or, va ser una mesura que transferia tota la propietat de l’or monetari al Tresor dels Estats Units, a més prohibia al Tresor i a les institucions financeres canviar dòlars per or i regulava l’ús de l’or dins del país. Va ser promulgada pel president Franklin D. Roosevelt i formava part d’un programa més ampli per a fer front als problemes econòmics previs viscuts durant la Gran Depressió. En l’altre costat del planeta, i en molts països europeus, el comerç d’or estava restringit o nacionalitzat i els preus variaven més en el mercat negre o segons la inestabilitat local.
A més, en 1944 es va establir el sistema Bretton Woods que consistia en un acord financer internacional amb l’objectiu de reorganitzar l’economia mundial després de la Segona Guerra Mundial. Amb ell es va crear un marc monetari global en el qual les monedes dels països participants estaven vinculades al dòlar estatunidenc, i aquest, al seu torn, estava recolzat per l’or a una taxa fixa de 35 dòlars per unça troy (ja fixada des de 1934, com explicàvem). Els Estats Units garantia així que podia convertir dòlars en or al preu fixat de 35 dòlars per unça exclusivament per a bancs centrals i governs estrangers.
Abandó del patró ore pels Estats Units en 1971
Un dels moments més rellevants en parlar del preu de l’or, evolució i els seus canvis significatius es va produir en 1971, quan els Estats Units va abandonar el patró or sota la presidència de Richard Nixon. Fins llavors, el valor del dòlar estava recolzat per reserves d’or, per la qual cosa la seua ruptura va marcar l’inici d’un sistema de tipus de canvi flotants. Esta decisió va alliberar l’or del seu preu fix (35 dòlars per unça) i va permetre que començara a cotitzar lliurement en els mercats. En pocs anys el seu preu es va disparar, arribant fins als 850 dòlars per unça en 1980; impulsat per la inflació, la crisi del petroli i la inestabilitat geopolítica.
Evolució preu or: històric fins als anys 2000
Durant les dècades següents l’or va viure cicles d’alts i baixos, influït per factors com l’estabilitat econòmica global, les taxes d’interés i la fortalesa del dòlar. Al començament dels anys 2000 el seu preu va començar a escalar de nou, especialment després dels atemptats de l’11 de setembre de 2001 i amb la creixent desconfiança en els mercats financers.
La crisi financera del 2008 i l’evolució del preu de l’or
La crisi financera de 2008 va marcar un altre punt d’inflexió. El col·lapse del sistema bancari, les polítiques d’expansió monetària i el temor a una recessió prolongada van fer que els inversors buscaren refugi en l’or una vegada més. Això va provocar un augment sostingut en el seu valor que va aconseguir per primera vegada els 1.900 dòlars per unça en 2011.
El preu de l’or durant la pandèmia COVID-19 en 2020
En anys recents l’or ha continuat sent un baròmetre de la incertesa global. La pandèmia de COVID-19 va generar un nou rècord històric en 2020 quan va superar els 2.000 dòlars per unça a causa del pànic en els mercats i les polítiques d’estímul econòmic sense precedents.
Preu de l’or: evolució fins a la data
Durant 2021 i 2022 l’or va registrar fluctuacions i correccions, mantenint-se entre els 1.700 i 1.900 dòlars per unça. En 2023 la inflació i noves tensions geopolítiques van provocar un nou repunt, arribant fins als 2.100 dòlars per unça troy a principis de desembre. Així mateix, en 2024 l’or va aconseguir un nou màxim històric registrant un valor de 2.700 a 2800 dòlars, aproximadament. Esta tendència es continua mantenint en 2025 amb un increment que ja ha superat el màxim històric en diverses ocasions.
Quin ha sigut el màxim històric del preu de l’or?
L’or ha superat el seu rècord històric de preu per unça troy en múltiples ocasions en el que portem del 2025, i això és una cosa que ve impulsat per les recents mesures aranzelàries anunciades pel president dels Estats Units, Donald Trump. A pesar que el metall preciós no va ser inclòs inicialment en estes tarifes, la seua cotització va superar els 3.000 euros per unça troy en la sessió borsària asiàtica després del discurs del president estatunidenc. Per exemple, el preu de l’or en la bossa de metalls LBMA (The London Bullion Market) va registrar una pujada màxima històrica a l’abril d’uns 3.454,70 dòlars l’unça. El seu increment reafirma el paper de l’or com un refugi enfront de la inestabilitat, especialment en contextos marcats per tensions comercials i conflictes geopolítics, que generen inquietud en els mercats i augmenten la demanda d’actius considerats segurs.
Vols aprofitar el valor de l’or? Una de les millors alternatives que hi ha és l’empenyorament de joies, un servici que t’oferim en CrediMonte perquè pugues obtindre liquidesa ràpida i de manera senzilla. El Mont de Pietat de la Fundació Bancaixa treballa amb un sistema de crèdits àgil, ràpid, segur i amb els millors interessos, perquè pugues obtindre els teus diners sense complicacions i amb la possibilitat de recuperar les teues joies en qualsevol moment (i sense penalitzacions). Només has de visitar qualsevol de les nostres oficines situades a Castelló, València, Alacant, Múrcia i Albacete perquè un gemmòleg taxe el seu valor enfront de tu i amb mètodes homologats. El crèdit s’atorga en el moment en efectiu o mitjançant xec (si el valor és igual o superior als 1.000 euros) i les joies romandran ben custodiades mentres dura l’operació, amb les màximes mesures de seguretat. En cas que el client no desitge renovar ni cancel·lar el seu crèdit en arribar la data de venciment, les joies entregades com a garantia seran subhastades, després d’un avís previ. Una vegada descomptat l’import del préstec, els interessos acumulats i els gastos generats, qualsevol excedent econòmic serà posat a la disposició del client.